T  O  R  D  E  R  A ,    E  L    R  I  U

​

 

L’escultura es situa com a punt d’entrada de la població, essent un referent espacial, una porta, símbol d’acolliment al entrar a la vila. Volent establir una relació d’identitat entre l’escultura i la població, escollim com a origen del projecte el vincle que s’estableix entre la població i el seu entorn més immediat, el riu.

 

Una creu d’acer parteix del centre i s’expandeix horitzontalment en quatre direccions, creant reflexes, fent al·lusió al moviment de les aigües del riu. Al mateix temps, pedres de basalt formen un espiral que va creixent en alçada a mesura que s’apropa al centre. D’aquesta manera s’estableix la relació entre el riu, que afavoreix el creixement a les seves ribes, i la població creixent al seu voltant.

 

El punt més alt del conjunt és una piràmide que apunta al cel. És el punt de referència, l’origen, el centre sobre el que veiem reflectida la llum del sol, alhora des de diferents angles la piràmide es fon fent de mirall, reflectint fragments del cel sobre el fons del cel. La piràmide crea jocs de llum i reflexes de l’entorn sobre ella, ens permet veure el nostre reflex, ens permet veure l’entorn conegut des de un altre mirar, el moviment de la llum del sol, el recorregut de l’ombra sobre la terra... 

La piràmide i la creu d’acer inoxidable formen el cicle de l’aigua.

L’escultura no és presenta com un element central que capta tota l’atenció. Basalt i acer creen dins el cercle espais on el moviment de llums, reflexes, ombres, ens fan veure el creixement en diferents nivells, en diferents direccions: verticalment en alçada i expansió horitzontal en espiral. Els espais son constantment canviants segons les diferents mirades, depenent de la situació al voltant del cercle. Espais constantment canviants també en el temps, quan el moviment de la llum, els reflexs i l’ombra incideixen i modifiquen les formes a cada instant del dia, cada dia de l’any.