S   O   N   S        I        S   I   L   E   N   C   I

Cada lletra ha anat agafant forma en el temps, convertint-se en la primera i mínima expressió de la llengua, lligada a les arrels, a la cultura, al que sentim, expressem i som.

Cada so en l’aire ha esdevingut forma, representada en un grafisme, en un gest en l'espai, sobre el paper.

Per analogia, avui, l’espai diàfan de la plaça esdevé silenci, únicament trencat per la forma i vibració del so de cada lletra, que es barreja i s’integra amb el moviment, el so dels passos, les converses i jocs dels vianants.