​

La instal·lació neix del contacte directe amb el mitjà natural i amb la mínima intervenció possible. Es una col·laboració entre els elements que connecten el paisatge amb la nostre condició. Documentem els moments de l’evolució de les imatges, per generar registres estàtics del procés transitori.  

 

L’ obra es converteix en una analogia de l’existència transitòria i efímera. El poder de la natura i l’atraient idea de que tot és una ficció.