E N T R E   A R B R E S   C A I G U T S

El que m’envolta incideix, inevitablement, sobre mi modificant la meva mirada, el meu estat, el meu gest.

 

Caminant entre troncs d’arbres caiguts, caminant pels camins abans inexistents, cerco retenir el temps, atrapar instants per projectar-los sobre el temps ara viscut. Sense propòsit, em deixo portar pel que m’envolta i dibuixo camins que m’allunyen dels camins fets pels homes. Sóc conscient que espais, llums i colors desapareixeran en pocs mesos i n’apareixeran de nous quan arribi el fred, quan enyori els colors, esperant que la llum de l'hivern creixi. Visc mirant les formes i els colors amagats en el temps. Sense esperar massa, en el silenci de la nit, caminat pel mateix lloc, sento en la nit els sons del dia, i dins les ombres les llums i els colors. Tot és amagat en la foscor de la nit.

Ara m'aixeco, aixeco els troncs caiguts, i sense intervenir-hi, si és que això és possible, cerco espais entre els arbres sobre els que hi projecto les llums i els estats recollits en el meu caminar. 

​

​