D  O  N  A    T  E  R  R  A

​

Formes arrodonides pel temps, pel frec, pel ritme del moviment del mar, s'uneixen deixant entreveure en els seus espais la forma d'un cos de dona. Dona en solitud, en estat reflexiu, en silenci.

Durant el dia, la llum entra en els seus espais i llisca sobre les formes de les pedres trobades, sobre el seu cos.

Durant al nit, es projecten sobre el cos imatges de la terra, de les pells de la terra i empremtes de la incidència de l'home sobre la seva superfície.