L  L  I  N  D  A  R

Entenem per Llindar l’estat de transició, l’espai-temps intermediari entre dos esdeveniments, entre allò que ja no és i el que encara ha de ser. És el trànsit entre dos estats, entre dos mons, entre el conegut i el desconegut. El llindar distingeix i oposa els dos mons essent, paradoxalment, on aquests es comuniquen.

L’obra s’origina en descobrir i reflexionar sobre com s’entenia la continuïtat temporal entre la vida i la mort en el Neolític. Sobre els lligams i els límits entre la matèria i l’esperit; entre el món dels vius i el món dels morts.

 

Entre la pintura i l’escultura es genera un espai de diàleg i separació alhora, que permet a l’espectador situar-se entre els dos mons, contemplant les obres de manera aïllada. Son dos llenguatges separats i units per la mateixa forma triangular, fent que canviï el sentit segons sigui la seva orientació.

​